A Conmasde70, per ara, la il·lusió no ens falta, qualsevol projecte ens anima i encara conservem la capacitat de sorprendre’ns amb el que és nou per nosaltres. Viure el dia a dia d’una granja, com uns pagesos més amb la nostra estimada Maia i la seva familia georgiana, ens sedueix i entusiasma. Posarem tot l’afany a ajudar i procurar no destorbar. El que és indubtable és que aprendrem de tot i més… En tan sols quatre hores i escaig de vol, ens convertirem de la nit al dia en pagesos per endinsar-nos al món rural d’aquest país tan preciós. Geòrgia ! A Persati, conviurem uns dies amb tots ells: Maia-Mijo / Darina-Gio-Luca-Elene/ Vato / Mzia / Nino /… Mútuament ens diem que som família. Tenim el privilegi de ser acollits i d’allotjar-nos, un altre cop, a casa seva, després de vuit anys, quan varen anar pel casament de la Darina

Casament Darina i Gio, 21 de novembre 2015- Kutaisi

Viurem tot el procés de la verema, així com també l’elaboració del vi, la munyida de les vaques o la fabricació del formatge.

Coneixerem i tastarem la seva gastronomia. En fi una veritable experiència rural que estem desitjosos de començar.

Barcelona (BCN) – Kutaisi (KUT) vol 6418 de Wizz Air, quatre hores i quaranta minuts. Aterrem de nit, dormim a prop de l’aeroport. Demà llogarem un cotxe per tots els dies d’estada. Conduint un Toyota Prius C, i ajudats pel GPS arribem fins a Bagdathi, on veiem força neu a la serralada dels Carpats.

Donem moltes voltes sense trobar Persati, estem tan sols a un minut però ens és impossible!, No hi ha nom de camins ni carrers … Els truquem, i de seguida ens ve a buscar en Vato, a la plaça de la catedral.

Persati, la població situada a prop del poble Ts’itelkhevi i Rok’iti, a la República Democràtica de Geòrgia.

Quina gran joia  el retrobament ! I són tots per rebre’ns: Mizia (la mare), Nino ( la germana), els homes de la casa Mijo, Vato i Gio en abracen.

Ens emociona la llarga abraçada de la Maia. La il·lusió de conèixer els seus néts, en Luca i l’Elene, es gran. Són maquissims! Ens han esperat per a la verema! Cal córrer, ja que la temperatura ambiental aquest any l’ha fet madurar abans.

És meravellosa la Pau que es respira en aquest indret, tan sols se sent el so de les tisores de podar i les nostres rialles… Quina felicitat! Sentir la terra tan viva!

La verema es la protagonista de tota la feina: Tallar els raïms, transportar-los fins a la cuba de fusta, premsar-la amb el corró i recollir el primer vi.

Després passar-la a la premsa de fusta, trepitjar-la amb els peus i recollir el segon vi, per finalment reprendre-la amb rosca giratòria i obtenir el vi restant.

La Maia i en Mijo porten les vaques a pasturar cada matí després de la munyida. Les recullen al capvespre, per munyir-les i deixar-les a l’estable per pasar la nit. Ens sentim com col·legials a una visita cultural de l’escola, n’estem aprenent un munt.

Un dels dies la vedella jove mugia en zel, i la van portar a ser montada per un semental. Tota una experiencia! 

El moment del día més bucólic per : la llum, el camp humit, els colors del cel, l’aroma de les diferents flors… És tan preciós!

La vaca “Mariana” no oposa cap resistència i es lliura a la Maia dos cops al dia, perquè li efectuï el ritual mil·lenari de la munyida. Cal una habilitat especial, no tothom està capacitat. No és gens fàcil!

Un cop la mamella neta, l’agafa i l’estreny perquè se li endureixi i comenci a deixar anar la llet. Tres litres i mig al matí i tres litres i mig a la nit! Amb la qual la Maia farà formatge, iogurt i de tant en tant mató.

Les aus de corral en llibertat comptan amb molt d’espai on picotejar.

Ens és curios veure com al capvespre, totes soles, entran al galliner de fusta.

No és massa net, ja que el netegen només una vegada recollits els excrements, que barregen amb terra, per utilitzar com a adob .

Al matí em sento com una nena acompanyant la petita Elene amb sengles cistelles de palla. N’he trobat un! La xiqueta en sap més n’ha collit quatre! Ens familiaritzem de seguida amb el lloc, de fet ja havíem conviscut fa set anys amb ells; amb la diferència que ara hi ha nens i, amb ells, sembla que visquem dins d’un conte…

Teo a la granja, Teo descubreix món…La caputxeta, a l’hora dels postres… Hanssel i Gretel.

Ens hem integrat bé, ens sentim com uns pagesos més del Caucas. 

La vida senzilla i alhora dura a la granja és tot.

Res no ens omple més després d’un llarg dia “de treball” que estar junts a la cuina assaborint un Khachapuri de formatge, acompanyat de vi casolà i albergínies amb pebrot vermell a la brasa.

Al anar a dormir la tranquil·litat de la nit ens és més relaxant que un somnífer! Quina pau! Cap soroll fins sentir, al clarejar, el cant del gall i el cacareix de les gallines.

La viticultura de Geòrgia, és una de les més antigues del món i probablement bressol del vi. Les primeres petjades de viticultura i vinificació, amb una antiguitat de fa 8000 anys, es troben en aquest país . Les vinyes del país cobreixen una superfície de 48.000 ha, amb prop de 500 ceps autòctons i 18 DOP. Els vins georgians representen un fenomen cultural ancestral vinculat al folklore, la història, la literatura i la música georgianes.

Una llegenda del país explica que Santa Ninó, considerada com la padrina de Geòrgia, va arribar l’any 326 a aquesta regió des de Capadòcia (Turquia), i que portava als cabells una creu feta de sarment. El sarment del raïm és molt present en els contes, històries, llegendes i cançons georgianes.
Segons la història de Geòrgia, aquest territori caucàsic va ser la zona d’origen del sarment de raïm i bressol de la viticultura, a principis del neolític; el full de parra trobat al territori georgià i la seva datació arqueològica, així com les restes arqueològics de gerres amb llavors datades a l’època de bronze ia més altres descobriments arqueològics, semblarien confirmar aquesta tesi. Així mateix, en algunes de les excavacions geològiques realitzades al territori del país van ser trobades eines de vinicultura, com premses de pedra i diferents recipients per a vi, fets de metall o barrots datats del II i III A.C. Al segle IX d. C., a l’antiga ciutat d’Iqaltho es va crear l’Acadèmia d’Educació, un dels seus propòsits va ser desenvolupar les antigues tradicions vinicultoras.

Els vins i els ceps tenen denominació d’origen. Varietats:

• Tsinandali- vi d’alta qualitat. Durant tres anys és envellit a les bótes de fusta de roure, posseeix un color palla-lleuger i un sabor suau i delicat.
• Gurdjaani- vi d’un color palla-lleuger amb aroma delicat i sabor fi, una mica agre. Durant tres anys és envellit a les cubes del roure als cellers de Gurdjaani.
• Napherauli blanc – un bon vi blanc de color palla-lleuger. Posseeix l’aroma fruiter. Durant tres anys és envellit a les cubes del roure als cellers de Napherauli (Kajeti).
• Rkhatsitheli- el vi de Kajeti d’alta qualitat, fet de cep amb mateix nom, es cultiva en poble Kardanaji, i és fermentat amb mètode de Kajeti. El vi té un color d’ambre fosc i un agradable aroma fruiter, i un sabor temperat harmoniós. És madurat per un any a les cubes del roure.
• Theliani- un dels millors vins vermells de taula. Es caracteritza pel seu aroma fi i temperat amb l’olor de violeta i el preciós color de robí fosc. És fet amb el cep Caberne, criat en poble Theliani de Kajeti. Durant tres anys aquest vi és envellit a les bótes del roure als cellers de Theliani.
• Napherauli negre- és vi únic fet amb el cep, que es cultiva a la riba esquerra del riu Alazani. Durant tres anys aquest vi és envellit a les cubes del roure. Es caracteritza amb un bell color de magrana-fosc, un vaixell ric i temperat i un sabor harmoniós.
• Mukuzani- vi negre, que està entre els primers vins negres a la llista. És fet amb el cep Sapheravi, conreat en poble Mukuzani de Kajeti. Durant tres anys aquest vi és envellit a les cubes del roure. El color de vi és magrana fosc, té un sabor i aroma molt característic que és difícil d’oblidar.

La República Democràtica de Geòrgia 1918-1921 fou el primer govern modern de la república de Geòrgia. Creada després del col·lapse de l’imperi Rus, iniciat amb la Revolució Russa de 1917. La Geòrgia actual és de 69.700 km², i una població de 2,5 milions.

La capital Tibilissi en la llengua oficial georgiàna, es diu Tiflis. Compta amb un aeroport internacional. Els seus principals llocs turístics són la catedral de Sameba, la plaça de la Llibertat, la catedral de Sioni, l’Església de Meteji, Narikala, el Parlament de Geòrgia, l’avinguda Rustaveli, el Teatre de l’Òpera i Ballet, la Basílica d’Anchisjati, la muntanya de Mtatsminda i l’església de i nombroses galeries dart.

Kutaissi , amb 147.635 habitants, és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia. Va ser capital de Geòrgia fins al 1122. La catedral de Bagrati i el monestir de Guelati son inscrits des del 1994 a la llista del Patrimoni de la Humanitat i, des del 2010, són dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill. Està a la vora del riu Rioni, a 85 km del mar. Conserva les ruïnes d’una fortalesa construïda fa dos mil anys i té una catedral del segle XI.

Bagdathi és un asentament urbà del centre de Georgia, ubicat a la regió de Imericia. Está situat a 4 km al sureste de Persati. Villa amb 2.800 habitants. Comparteix el mateix origen del nom de la capital de Irak, Bagdad. Que vol dir: Bag (Déu) y Dāti (donat), que traduït en persa antic : Donat per Déu o El regal de Déu. Bagdathi es trova aprop del bosc de Ajameti y del riu Janistskall. A 25 km al sur de Kutaisi.

Els orígens de la viticultura es remunten a més de 8.000 anys, segons residus trobats en ceràmiques neolítiques trobades al sud del Caucas. Les excavacions es van centrar en dos jaciments rics en ceràmiques de principis del Neolític que daten entre 8.100 i 6.600 anys, Gadachrili Gora i Shulaveris Gora, ubicats a uns 50 quilòmetres de Tbilisi.

Gastronomia: La cuina georgiana consisteix en diverses tradicions, tècniques i pràctiques culinàries. Té un caràcter diferent, tot i que té algunes similituds amb diverses cuines nacionals del Caucas, l’Orient Mitjà i l’Europa de l’Est. Cada regió de Geòrgia té el seu propi estil de preparació dels aliments. Una cuina molt rica i diversa que va des dels estofats de carn de les muntanyes del Caucas, als khachapuri adjaruli típics de la regió d’Adjaria, a la vora del mar Negre. La variada gastronomia abasta verdures i carns. A més, és la nació que va veure néixer el vi.

Jachapuri (khachapuri) és una massa feta a base de farina, aigua, llevat i oli d’oliva. Aquesta massa, una vegada reposada i llevada, s’enforna farcida de diversos aliments, generalment formatges.

Khinkali Un dels plats nacionals de Geòrgia. D’arrels xineses i mongoles. Aquests petits saquets estan fets de farina de blat i aigua. Amb aquesta massa es fan uns cercles que s’omplen d’espècies com el coriandre, comí, estragó i farigola, i carn picada de vedella i porc o xai. Després es tanca en forma de sac i es deixa bullir en aigua uns 10-15 minuts.

Badrijani Són unes làmines d’albergínia a la planxa o fregides que envolten una pasta elaborada, amb nous, api, julivert, all i espècies com l’alfàbrega, el safrà o el fenogrec. Se serveix sempre amb unes llavors de magrana per sobre.

Satsivi Consisteix en carn de pollastre o de gall dindi acompanyada amb salsa de nous. La nou és un ingredient que té moltíssima presència a la gastronomia georgiana. S’elabora, molent aquest fruit en un morter al costat de fenogrec, coriandre, canyella, clau, fulles de calèndula i all.

Pkhali És un entrant o amanida d’ensaladilles fredes de verdures i herbes fresques, amb picant de nous, herbes i espècies, remolatxa, mongetes tendres i espinacs maragdes.

Kubdari El forma part de la llista de Patrimoni Immaterial de Geòrgia des del març del 2015. Aquesta mena d’empanada va farcida de carn de porc, vedella o de xai i un guarniment molt especiat. La carn es cuina directament al forn i s’hi afegeix ceba, all, pebre vermell, alcaravea, coriandre i fenogrec.

Churchkhela Un dels dolços més tradicionals del país del Caucas. Encara que tingui forma de salsitxa, els seus ingredients són el most de raïm, nous, avenalles, farina i mel o sucre. La seva particular forma és perquè els fruits secs van enfilats en un fil resistent que s’introdueix diverses vegades en una olla amb la farina, el sucre i el most.

El vi georgià Quan el vi georgià està descrit com a produït per elaboració “tradicional georgiana”, significa que el vi s’elabora en un dipòsit de fang cònic conegut com a Qvevri. En concret, el vi resulta alhora d’una fermentació lenta i d’una maceració pel·licular perllongada a Qvevri (Skin Contact). Els raïms sencers de raïm (amb raspa) es fiquen en un satsnakheli, un abeurador de fusta, normalment constituït d’una sola peça de fusta. Els raïms es trepitgen amb els peus, per no fer malbé les llavors, i el most s’escorri directament cap a un Qvevri. Després del premsat, els «chacha» (pells, llavors i raspons) s’afegeixen al most al Qvevri per a la fermentació alcohòlica, que pot durar 20-40 dies, depenent de la varietat i la qualitat de l’anyada. Geòrgia posseeix una riquesa històrica única tant en tècniques de vinificació com en arcaiques i exclusives varietats! Per desgràcia, el seu conflicte amb Rússia i la incomprensió del seu estil de vins no l’ha ajudat al mercat.

Geòrgia – Principals Zones

Kakheti –La província agresta de Kakheti és el centre de gravetat del vi georgià. Produeix el 68% del vi en volum i un 75% de raïms cultivats per a la producció de vi a nivell nacional. Clima moderat, 400 a 800 mm anuals i terres calcaris i al·luvials. Kartli – L’altra regió vitícola notable de Geòrgia. És coneguda pels vins clàssics d’estil europeu i els escumosos d’alta qualitat. Les vinyes se situen en àmplies conques dibuixades pels rius Mtkvari i els seus afluents, Liakhvi i Ksani, a 450-700 metres sobre el nivell del mar. Geològicament, els sòls estan compostos d’estrats margosos i al·luvials. Pel que fa al clima, Kartli es caracteritza per estius calents i per un període de creixement actiu llarg, amb una temperatura mitjana anual de 10,8 °C.

Galería de imágenes: