Conmasde70, a mesura que fem anys, intentem continuar practicant exercici per seguir estant saludables, i en aquests moments, la bicicleta és la nostra alternativa a estar a la butaca.

Intentem trobar recorreguts de poca dificultat: vies verdes, camins naturals…però sempre amb algun al·licient gastronòmic i cultural afegit.

Recórrer amb bicicleta els camins de terra, al costat del Canal du Midi al sud-oest de França, ha estat la nostra elecció per celebrar la primavera, ja que deu ser una experiència preciosa i plena d’emocions.

Les vistes, els camps florits i les vinyes són perfectes per admirar-los pedalejant.

Midi és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i el canal navegable més antic d’Europa.

A més dels usos pràctics de navegació, el canal (construït per Paul Riquet) és un recorregut molt atractiu.

Els seus camins tranquils i senders plans ens són ideals. És bonic veure’ns reflectits a l’aigua, escoltar els diferents trins dels ocells, les maniobres dels vaixells a les rescloses…etc

A la primera resclosa que ens trobem. És obligat passar les instal·lacions a peu, i canviar la riba de la ruta del canal. 

Tot ens sorprèn! Ens adonem que amb més anys a la nostra esquena assaborim millor les coses…tenim més temps, no tenim pressa i això ens fa més feliços si és possible.

En un mes canviarem el número de #conmasde70 a #conmasde80, ja que un component del bloc (en Mario) complirà els 80; fet que ja agraïm per endavant, agrairem a la vida i esperançats procurarem seguir penjant posts de futurs pedaleigs o viatges.

El que fa aquest canal tan pintoresc és contemplar l’ambient de les embarcacions que han de superar 63 rescloses repartides pel seu recorregut, 33 de les quals són manuals i també trobar-nos amb 350 ponts.

S’estén per més de 240 quilòmetres, connectant Tolosa i Sète: el Canal Lateral a la Garonne a Toulouse amb la llacuna de Thau prop del Mar Mediterrani. Els dos canals conformen el Canal des Deux Mers: el canal paral·lel al riu Garona i el Canal du Midi que desemboca a la Mediterrània.

Té dos metres de profunditat i 20 m. d’ample, de manera que els vaixells turístics poden tenir una navegació senzilla i còmoda. El 1856, l’època del major apogeu, pel Canal du Midi circulaven 100.000 tones de mercaderies i un milió de passatgers.

És un espai ric en biodiversitat, un gran corredor ecològic, amb molta varietat d’animals (peixos, aus, batracis…etc) i plantes aquàtiques. El seu paisatge és bucòlic ja que compta amb molts arbres i les seves vores conviden a baixar a contemplar, descansar i fotografiar.

La gastronomia de la regió d’Occitània ens convida a assaborir el famós Cassoulet i el Foie Gras a qualsevol dels petits restaurants de la ribera, així com també a comprar formatges a les parades escampades per molts dels seus racons.

Ens allotgem a cases rurals, on a més de gaudir de molta tranquil·litat, podem fer el manteniment de les bicicletes i guardar-les durant la nit.

Far d’Onglous- Beziers . A la nostra primera etapa del Canal del Midi, preparem les bicicletes a la Plaça de la Belle Agathoise, davant de l’oficina de turisme d’Adge , departament d’Hérault. Cap d’Agde és un vast patrimoni delimitat per tres aigües: el Mar Mediterrani, el riu Hérault i, per descomptat, el Canal du Midi.  La ciutat d’Agde, bella i monumental, queda una mica al nord i destaca al canal per la resclosa rodona i única en tot el recorregut.

Al far d’Onglous, és on acaba o comença oficialment el canal del Midi.

Està espurnejant!. Roba d’aigua i pedalem!. La nostra idea per avui és pedalar fins a Béziers; passant per Vias, Portiragnes i Villeneuve – les- Béziers.

Sortejant la pluja, la ruta no comporta cap problema. La roba d’aigua protegeix però ens incomoda, en no transpirar i fer-nos suar extra… Pedalem amb precaució ja que el terreny està relliscós.

Pont – canal de Béziers.

Per creuar el riu Orb, arribant a Béziers, es va construir un pont on el curiós és que el canal discorre per sobre del mateix.

Béziers és el bressol de Paul Riquet, dissenyador del Canal du Midi. Els seus carrers medievals, mercats i parcs se sumen a l’encant de la ciutat, que a penes visitem…

És impossible poder veure-ho tot! Una ullada pel centre històric, amb clareta inclosa a la plaça de l’eglise de Santa Madeleine, ens convenç que no podem desviar-nos tant de la ruta perquè fem massa quilòmetres extra! O fem esport o bé turisme! i és que ens és difícil no caure a tantes temptacions com se’ns presenten durant el recorregut. La France est si belle!

Més endavant visitem les 9 rescloses de Fonseranes; sens dubte una de les obres més impressionants del canal del Midi.

Es tracta d’una successió de 9 rescloses col·locades en escala que salven un desnivell de 21 metres en tan sols 300 metres de longitud.

Una obra d’enginyeria molt interessant pel mecanisme i també per l’ambient fluvial que genera. – Cal seguir! Amb les parades llargues se’ns refreden les cames i tornar a pedalar ens és més costós. Però… seria imperdonable no fer-ho, és un enginy fascinant i curiós. Després d’aquesta atraient parada, en uns quants quilòmetres arribem, força cansats, per no dir fets pols… a Colombiers.

Colombiers, el seu modern port esportiu no ens fa el pés i continuem…Sopar i dormir si us plau!

Un altre dia que clareja ennuvolat! Tant de bo! avui faci sol. La idea és sortir en direcció a la zona del Tunnel du Malpas (primer túnel navegable de la història). Simbol de l’obstinació de Paul Riquet, ideòleg del canal. Primer túnel creat per fer-hi passar l’aigua d’un canal.

Se’ns presenta complicat per l’estretor. Es pot fer per un camí lateral de més amunt, però optem per seguir…sempre serà més emocionant.

Per sort, no trobem cap ciclista en direcció contrària. Impossible passar dos, el passadís amb barana dins del túnel és molt estret. Hem de travessar-lo a peu amb la bicicleta a la mà. És el primer cop que passem un túnel exclusiu pel pas d’aigua. Trobem que té la seva gràcia!

Un cop fora i amb l’etapa salvada…entenem el perquè del seu nom: Tunnel du Malpas !

Continuem per una pista de terra que es va intercalant amb camins estrets i amb sots… encara que sense cap problema.

Capestang, encantador poble als meandres del canal.

Conserva molts vestigis i monuments medievals. castell, col·legiata…etc. Monuments molt foscos degut a ser construïts amb pedres volcàniques.

I així arribem fins a la bonica localitat de Le Somail,

La parada més “curiosa” de la ruta pels preciosos racons. Le Somail , és un animat port en un petit llogaret del segle XVII, amb poc més de 500 habitants.

Va ser un poble dormitori per als vaixells de mercaderies. Avui conserva un conjunt arquitectònic molt singular, restaurants, estudis d’artistes i un entorn natural que ens admira y optem per fer «parada obligada», la seva màgia sedueix !

Ens apropem a la coneguda llibreria «Le trouve tout de livre» amb més de 50.000 llibres en catàleg.

A l’interior l’aroma de paper impregna l’ànima i ens envolta amb el seu encant especial. Constatar tanta saviesa recopilada als seus llibres és una invitació a quedar-se entre ells a fullejar i llegir. Adquirim un parell pels nets petits que estàn aprenent francés a escola.

¡Impossible quedar-se més temps! Hem de continuar: Trèbes, Marseillette, Puichéric, Homs o Parazza que són clars exemples del nostre itinerari, només ens restarà arribar a l’hotel on passar la nit que, per a l’ocasió, està a un tir de pedra.

Buf! cada dia ens aixequem més cansats! Segons sembla se’ns acumulen els quilòmetres a les cames.

Continuem pel sender de terra mirant de reüll els racons plens de vida, el cos no ens dóna més de si, ja tenim ganes d’arribar a la nostra meta d’avui, la ciutat de Carcasonne.

Busquem un restaurant per menjar el tipic Caussolet, el plat regional cuinat amb mongetes blanques, porc i ànec. Veritablement exquisit y també «fortet» per tenir que tornar a agafar la bicicleta…

Parar tanta estona ens mata, no podem dir «faba»…

Ens arribem tot just fins a veure la muralla per fer una foto.

Tornem cap al cotxe, avui dormirem ja a casa. Al capdavall coneixem la ciutat prou bé quan la varem visitar per la festa de la verema.

En resum: una sortida majoritariament esportiva, amb el temps una mica insegur, bons platets i allotjaments, que ens deixen molt bon sabor per començar a pensar a preparar la següent que ja serà de Conmasde80…Visca la vida saludable!

Galeria de imágenes: